We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

La Pen​ú​ltima Bala

by Los Draps

/
  • Streaming + Download

    Purchasable with gift card

     

1.
Sentit 04:16
SENTIT Puc descriure amb fil d'aram aquells diumenges a la cera. Puc trencar les portes amples dels corrals allí a les eres on tornem a ser xiquets, sabent que el temps ja consumit va entrar per vena, i la condemna ve amb lo coneixement. Puc gitar-me entre “civà”, puc amagar-me de la paciència. Pujar al Puig, tirar-me de cap i obrir ferides tan absurdes que me facen sentir un rei. Feliç, capaç de declarar-li alguna guerra a roca i pedra, a les parets. Puc sentir la primavera rebuscant entre rames de pi. Descobrir entre l'herba, lo misteri entre pobres i rics. Puc jugar a sentir-me una eminència o ser rata podrida entre mil. Puc pensar que no importe l'herència, sol saber que la vida és així: Sóc d'aquí. Puc buscar i te puc trobar, podem anar per la gravera. I plens de pols, com dos bufons, anar mirant com les “agüeles” mos assenyalen i contents tornem a rescatar aquella manera de ser feliços sense remordiments. Puc sentir la primavera...
2.
Cucs 03:54
CUCS Sempre cau, sempre entropesse, però a ell no li interesse, no se parle en la vergonya ni trafique amb los parents. Si escopinye fills de pedres apareixen grapes seques amanides per les herbes de les eres i els bancals. Sempre cau, sempre travesse, i si veu que no t'enteres te condemne a un mes d'abril entre “txaparrons” de vi. De bidons plens de fal·làcies com les que me conte a mi, les desgràcies són així, entre roques creix lo pi. Mates rates, núvols revellits en rom, farinetes insuflades amb la mel dels polls, caminàvem per una “almendrera”. Sonen gaites, denunciaríem a la llum del sol, que se descuidon los que creguen que matino jo, que sóc fill d'una lluna tan plena que aguanto la pena entre biga i tauló. Mates rates, núvols revellits en rom, farinetes insuflades amb la mel dels polls, caminàvem per una “almendrera”. Sonen gaites, denunciaríem a la llum del sol, que se descuidon los que creguen que matino jo, que sóc fill d'una lluna tan plena que aguanto la pena entre biga i tauló. Sempre cau i no s'estresse i fa de tripes los pulmons, amb foradets com xumeneres per los que fa brotar el fum. Senyals que et criden a tu, i és que vol tornar-te a veure, perquè el que no corre vole, les “leccions” des de menuts. Mates rates, núvols revellits en rom, farinetes insuflades amb la mel dels polls, caminàvem per una “almendrera”. Sonen gaites, denunciaríem a la llum del sol, que se descuidon los que creguen que matino jo, que sóc fill d'una lluna tan plena que aguanto la pena entre biga i tauló.
3.
ENTRE MARS I MUNTANYES Som pirates, argonautes, som la dolça alegria del rom, som l'espenta de les ones, som la ràbia, som agitació, som corsaris, reaccionaris, som espases, bales de canó. Som amants de la lluna de plata festejant a babord i a estribord. Abaixeu veles i remeu amb força que bufen aires de revolució. Som la Gàl·lia, som Esparta, som la flama de la rebel·lió, som lo lladre dels teus somnis, som lo coratge del gladiador, som l'essència, la mirada, som la força de les il·lusions. Som soldats de mil i una batalles, resistència, promesa i passió. Aixequeu les botelles, brindem tots, que vénen aires de revolució. Seguirem avançant per camins que no tenen final, desempolsant guillotines que les cadenes d'odi tallaran. Viatjarem al Dorado, raptarem a la lluna més gran. Anirem per mars i muntanyes, invocarem les Boles de Drac. Seguirem avançant per camins que no tenen final, desempolsant guillotines que les cadenes d'odi tallaran. Viatjarem al Dorado, raptarem a la lluna més gran. Anirem per mars i muntanyes, invocarem les Boles de Drac.
4.
DESPATX, CAFÈ I CORBATA A un camí ple de cendra, als montes dels vençuts per Déu, clavades entre roca i herba sospiren mils de creus. A un riu de sang i merda s'afonen les virtuts del cel, a flote quede bruma encesa, los ulls de qui no veu. A les trinxeres vas trobar la penúltima bala, vas apuntar sense mirar i vas disparar metralla. Què més te fot la magnitud del que alcance una arma. Tu estàs “detràs”, sempre cobert, despatx, cafè i corbata. Corbata. Sanguinària. La història. Te delata. A les trinxeres vas trobar la penúltima bala, vas apuntar sense mirar i vas disparar metralla. Què més te fot la magnitud del que alcance una arma. Tu estàs “detràs”, sempre cobert, despatx, cafè i corbata.
5.
Sempre 05:49
SEMPRE A l'eixida d'un concert anem a fer unes copes. Si algú “se raje” lo matem i mo'l mengem de postres. Però la nit no és lo que era, ja no hi ha rock al poble. Entre 'bachata' i 'reggaeton' potser anirem al sobre. Anem a soles pel carrer, no queden ni les soques. Anem cap a casa, ja està bé, potser deixem lo cotxe. Som quatre draps, potser algú més, anem com qui no toque. I “de repent” un bar obert, potser això se desboque. I a última hora es va sumar la gent: Ixuquera, los Azero, Omeveigues i los Gen, Mallacan, Prau, Chundarata, Visión Túnel, Eixam i algun punki més. Són les hores que vam fer al carrer, a la Barraca, a l'Arrebato i les juergues a l'Aplec. Franja, Artieda, Saragossa o al Carrasca i les trobades de gaiters. Podem parar per a pixar, podem deixar de córrer, podem buscar uns altres camins o travessar lo monte. Però sabem que per molts anys que mos deixem de veure, per sempre amics, per sempre Draps, per sempre gent de poble! I a última hora es va sumar la gent...
6.
AMIC DESIDERI Un llapis, un paper, un sac ple de paraules i un anhel: volar com l'esparver. Jugant a fer versets, acaronant poemes i acotxant les rimes dels més vells. Bancals de panical, timó, argilaga, una roella al cor flor roja com la sang. Ni llum, ni foc, ni blat, ni melca fosca que aniran segant les bruixes pels bancals. Busco paraules, les que més m'agraden, les més precises, les que m'ixen del cor. I unes i altres les poso arrenglerades i totes juntes fan esta cançó que invoquen un record... Amic poeta, on t'amagaves? Les teues lletres vestides de dol. Una mirada que no te trobe i una abraçada que pare el món. Si lluny me n'he d'anar i de més lluny te miro amic meu, m'he d'enyorar. Recordes aquell joc? Un gos, un grill, un bos i un trill ben gran, un pas, un ruc i un mas. Amics treballadors, amb aixada i arpioc, hòmens valents que estiren tronçadors. La llengua que parlem és clara i forta, és dolça si convé i és vella com l'hivern. Busco paraules, les que més m'agraden, les més precises, les que m'ixen del cor. I unes i altres les poso arrenglerades i totes juntes fan esta cançó que invoquen un record... Amic poeta, on t'amagaves? Les teues lletres vestides de dol. Una mirada que no te trobe i una abraçada que pare el món.
7.
Les bruixes 03:34
LES BRUIXES Vam créixer aquí, entre munts de cendra, entre pilons de llenya encesa, incinerades pel justícia de la Santa Inquisició. Vam créixer aquí, entre munts de roques, entre bancals de terra ermada, apedregades per l'església en nom de Nostre Senyor. Vam créixer aquí, vam arrelar ben fort, com l'esbarzer que mai podreu tallar, som la il·lusió de qui va nàixer lliure. Vam créixer aquí, brotant com los sarments, som les bruixes que mai podreu cremar, som la cançó, la veu de Víctor Jara. Vam créixer aquí, entre nius de puces, entre barrots infranquejables, engarjolades de per vida sense causes ni raons. Vam créixer aquí, entre rius i montes, entre vegetació salvatge, contaminades per la indústria, un progrés sense retorn. Vam créixer aquí, vam arrelar ben fort, com l'esbarzer que mai podreu tallar, som la il·lusió de qui va nàixer lliure. Vam créixer aquí, brotant com los sarments, som les bruixes que mai podreu cremar, som la cançó, la veu de Víctor Jara.
8.
Rabia i pels 04:37
RÀBIA I PÈLS Passe el temps i les idees se rejunten amb la pell. Les antorxes que s'apaguen, la mirada de la gent. Passe el temps i te desboques, “t'espaviles” per desfer los cordons de les sabates que t'apreten lo cervell. Passe el temps i passe el dia, passe l'aigua i passe el fred. Passen els corrents de l'aire per la porta del carrer. Passen les promeses coixes quan promets lo que no tens. Quan tornarem a les serres de la mà dels nostres néts... En un grapat de roques, navalla i quatre forques, sé, a qui mos trobarem. Les mans tan convençudes de l'odi que supures, creus me'n faig de lo que veig. I mos vam despertar a un sembrat de fulles negres. I vam sentir la llibertat “rossant-mos” les orelles vam assumir amb serenitat... Que tot comence al plat. Cassoles de bajoques, animalets del monte i sé, aquí mos menjarem. La sang, de suc al postre, rosegarem les crostes, creus me'n faig de lo que veig. I mos vam despertar a un sembrat de fulles negres. I vam sentir la llibertat “rossant-mos” les orelles vam assumir amb serenitat... Que tot comence al plat. Salvatges los hòmens, los hòmens que denigren, que cremen, que cremen i assassinen, xarlatans de la màfia que conspire, per augmentar los beneficis, aprofitant-se del planeta i de les vides de tots los que aquí respiren, o viuen, la llei dels que dominen, tot amb lo que trafiquen, d'òrgans, de pells, de carn, xiquets i dones, treball, sou les nostres ferides.
9.
WELCOME TO HELL Welcome to hell! La llum de l'esperança ressalte les vergonyes d'un món corrupte que es recree amb les desgràcies. Welcome to hell! Amnèsia a la pantalla, barbàries programades, l'audiència calle, atorgue, en som los responsables. Quantes hores vam passar mastegant la llibertat, esporgant la realitat? Rimes soltes al sarró, sons que brollen des del cor. Vols que et canta una cançó? Riders on the storm! Welcome to hell! Volen bales perdudes que porten un missatge: “la vostra vida és nostra. Has de pagar el peatge”. Welcome to hell! Ensorrarem imperis, destronarem monarques, la veu contestatària renaix de les cendres. Quantes hores vam passar mastegant la llibertat, esporgant la realitat? Rimes soltes al sarró, sons que brollen des del cor. Vols que et canta una cançó? Riders on the storm! Construirem, forjarem la resposta solidària. Escriurem amb lletres grans la paraula dignitat. Atiarem, remourem la consciència proletària. Lluitarem, renaixerem per la nostra llibertat.
10.
Foc i Flama 04:02
FOC I FLAMA Busco els teus llavis entre forques i coets, exposant-me a les flames que enlluernen nits d'hivern. Busco els teus llavis entre traques i masclets, pervertit per sons diabòlics de tabals i dolçainers. Busco els teus llavis entre torxes i espetecs, olor de pólvora cremada que s'escampe pels carrers. Busco els teus llavis entre masses i diablets, llums i trons de correfoc que ens traslladen a l'avern. Busco essències perdudes que un dia escrigueren la història que mai ens va arribar. Busco la màgia que creme a les falles la nit de Sant Joan. I ens abraçarem davall de les espurnes de l'infern. Besos de foc i flama, nit a nit. I ens abraçarem davall de les espurnes de l'infern...
11.
A LA LLUM D'UNA FAROLA A la llum d'una farola apreníem mil batalles de “bandidos” amb pistola. I ensomiàvem en robar-li al temps llàgrimes dels dies d'hivern, de molta gana i taula forra. Una vida de valents, una lluita contra el mal de cor, de carreres amb la llei, a una guerra que ningú mereix. A la llum d'una farola mos contàvem les ferides, renegàvem de la història. I ensomiàvem en prestar-li al temps les “sonrises” de la infància que es van apagar abans d'hora. Una vida de valents, una lluita contra el vent del nord, de victòries de la mort, a una guerra que ningú mereix. A la llum d'una farola “conquistàvem” democràcies de justícies de garjola. I ensomiàvem en guanyar-li al temps quatre hores de “ventaja” per a tornar a la teua vora. Una vida de valents, una lluita d'entre ràbia i pols, de derrotes sense por, a una guerra que ja no es mereix. I ara saltant entre els arbres, som com fulles de paper, on escriurem les cantades de les melodies que coneixerem. Som com la terra banyada, som lo que embrute la pell, fang de les nits de tronada ballant “hasta” el dia o “hasta” que caiguem.
12.
UN TROS DE VIDA Des de l'aigua “avist’es” terra i sents l’esperança crua i tendra, mescla de ràbia i de fé. La fé del que no veu, la trista i cruel batalla que t'espere a baix als peus. Los peus seran los Déus, los Déus que et facen lliure de les gàbies d'occident. Vas vendre el pèl i part del seny, la sang i la memòria d'una vida de paper que ara brisa i aigua tan salada van desfent, i ningú escolte. Vas canviar “l'alma” pel futur, los ulls pel cel, vas donar el cor per la il·lusió de tindre néts, vas voler tindre sol un tros del món, un tros que veus, un tros de vida. 50 hores més tard la pell s'escame i la resseque el sol. L'estómac ple d'aire i fred vomite plecs de bilis i d'històries. De dia lluites contra el vent, de nit la por s'arranque i te repique entre les dents. De tant en tant un pensament: la mort pot ser el meu cel, lo cel que mos separo este mar ample i cruel. Miro a la meua gent, mirades d'entre llàgrimes, “angústia” bruta i sed. Vas vendre el pèl i part del seny, la sang i la memòria d'una vida de paper que ara brisa i aigua tan salada van desfent, i ningú escolte. Vas canviar “l'alma” pel futur, los ulls pel cel, vas donar el cor per la il·lusió de tindre néts, vas voler tindre sol un tros del món, un tros que veus, un tros de vida. La guerra de les ombres, los hòmens contra els hòmens, xiquets plens d'hematomes, bitllets contra persones, la vida per als que ploren, la llei sol te controle, la mort a les escoles, lo pròxim potser sigues tu!
13.
Tot per Tu 04:29
TOT PER TU La innocència d'un sagal, entrava a casa per la porta del bestiar. I un soroll no habitual va ficar alerta el meu sentit de llibertat. A gates per l'escala vaig pujar, una fissura oberta me podia mostrar l'habitació amb ma mare “sentada” a un “sillon”. Estava com plorosa i amb cara de por mentre les mans d'un altre ser l'agarraven del coll i un crit al sol, per favor, per favor. Jo que observava l'escena amb los ulls de la misèria de qui no “anhela” la redempció. Vaig anar a l'armari de caça on té mon pare l'escopeta i “des d'entonces” no recordo. Sol veig: Sang, sang que com l'aigua de quan plou “llimpie” el carrer, la por del nostre cor també. La llum de la finestra mos deixava veure el cel, les fulles d'un arbre que creix. I al que te cride a qualsevol hora a ver on pares. I al que controle los teus passos perquè caigues. No! No és no! I a “l'asquerós” que se refregue mentre balles. I al que amenace en suïcidar-se quan ja te'n canses. No! No és no! Tu que vols, tu que et mereixes, tu que sents, tu que coneixes la demència de la societat. Tanca el puny i un munt de pedres i lluitem tots junts per elles, la violència per violència i al masclisme omplir de: Sang, sang que com l'aigua de quan plou “llimpie” el carrer, la por del nostre cor també. La llum de la finestra mos deixava veure el cel, les fulles d'un arbre que creix.
14.
TRENCACLOSQUES I si corre el foc als camins de dalt, i si salten “xispes”, pinyes i metralla, la rebel·lió és calor contra el fred i el fang, qui vol apagar un món de por, de cendra i palla? Acusat quede el vent, bufant calent, malea seca es cuide de ser arreplegada, a soles i inconscient, perduda sent qui vol callar la veu del murmurar de l'aigua. Apagues a occident records de sang i creix des de la fé la mateixa ignorància, la cara de bigots, lo braç en alt, qui vol despintar el front en una roja i gualda? De les cunetes naix un sentiment, los ossos criden secs de ràbia recordada, la democràcia va arribar de mans de qui sucava el pa en colònia de lavanda. Set, conflicte al pols, “tabics” de gel, deserts regats amb aigua i mel, has vist com plou? Jo ja no ho veig... Aigües fecals podran arribar al mar, “acantilats” tan grans dels que apunte a la platja, has vist lo vol rasant de l'àliga i no veus lo bec en sang de la “gaviota” mansa? I ara amagats jugant en fils d'aram ara clavats al coll de qui busque esperança. Si penses que el bastó ha canviat de mans les dinasties són com l'escarxa de l'alba. Set, conflicte al pols, “tabics” de gel, deserts regats amb aigua i mel, has vist com plou? Jo ja no ho veig...
15.
HIMNE DE LA IGNORÀNCIA Ahir vaig tindre un somni que contava que el “rumbo” que portem potser no canvie, i què fem? No crec qui de veritat pugue fer algo, “faigue” res. Ahir somiava històries que cantàven i sé que no me queden més que arcades, històries que cantàven amb la meua veu. No puc veure la veritat, me revol lo fetge, no puc veure... Anunciarem a cabotades “hasta” la fi del món que la ignorància forme part del nostre dins més fons, que no fem falta aquí a la terra, som com un tumor, alimentem los nostres núvols amb fum de carbó. Podem escriure amb sang amb tinta “qualquier” il·lusió, desfer les fulles de la història a “golpes” de garró. Haurem volat sobre muntanyes i a través del sol i no podem curar d'una hòstia tanta corrupció. Governarem amb dictadures de “qualquier” color, encunyarem una moneda amb merda i amb sabó i comprarem tantes victòries que perdrem la por a la derrota per lo “menos”, o pot ser que no. Som com un txapo de la mà d'un mal agricultor que quan me trenco no m'arreglen, me'n vaig a un racó. Som com les gàbies “espectàcul” dels lloros al zoo, a gran escala és un “invento”, es diu televisió. Alimentem lo nostre ego amb likes d'ordinador, som físics, químics amateurs, som màquines d'amor, i si lo cap se mos rebote per “qualquier” dolor mesclem cervesa amb aspirina i paracetamol. Regalarem la nostra fé amb gasos d'aerosol i te vendrem les “mascarilles” a preu de cigró i contagiats tots d'ignorància cantarem al sol com los beatos a una creu de fusta amb un ninot. Anunciarem a cabotades “hasta” la fi del món que la ignorància forme part del nostre dins més fons, que no fem falta aquí a la terra, som com un tumor, alimentem los nostres núvols amb fum de carbó. Podem escriure amb sang amb tinta “qualquier” il·lusió, desfer les fulles de la història a “golpes” de garró. Haurem volat sobre muntanyes i a través del sol i no podem curar d'una hòstia tanta corrupció. Governarem amb dictadures de “qualquier” color, encunyarem una moneda amb merda i amb sabó i comprarem tantes victòries que perdrem la por a la derrota per lo “menos”, o pot ser que no. Regalarem la nostra fé amb gasos d'aerosol i te vendrem les “mascarilles” a preu de cigró i contagiats tots d'ignorància cantarem al sol com los beatos a una creu de fusta amb un ninot. Governarem amb dictadures de “qualquier” color, encunyarem una moneda amb merda i amb sabó i comprarem tantes victòries que perdrem la por a la derrota per lo “menos”, o pot ser que no.

about

Descàrrega gratuïta.

credits

released July 9, 2017

Totes les cançons de este disc son originals dels Draps. Este disc va ser gravat i mesclat durant la primavera del 2017 als estudis Moonegrian Wood de Saragossa. Va ser masterizat a Tabah Mastering. Disseny i maquetació de Nebulosa Gráfica.

license

tags

about

Los Draps Arago, Oregon

contact / help

Contact Los Draps

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Los Draps, you may also like: